Els territoris que avui constitueixen Catalunya han viscut al llarg de la seva història l'arribada de diferents pobles: fenicis, grecs, cartaginesos, romans, visigots, àrabs,...
A començaments del segle VIII els sarraïns, procedents del nord d'Àfrica, van creuar l'Estret de Gibraltar i van ocupar ràpidament la major part de la Península Ibèrica, arribant als Pirineus.
Els reis francs, Carlemany i el seu fill Lluís el Pietós, davant del perill de la pressió sarraïna, van establir una nova frontera que seguia el riu Llobragat, el seu afluent, el Cardener i la serra del Monsec. Aquesta línia delimitava la zona de frontera anomenada MARCA HISPÀNICA.
Aquesta zona es va organitzar bàsicament en comtats que depenien en un principi dels reis francs. Pocs anys més tard amb el lideratge del Casal de Barcelona i l'anexió de terres conquerides als àrabs seria l'origen de Catalunya.

Hi ha una llegenda que data dels segle XVI i explica el naixement de Catalunya. Diu la llegenda que Lluís el Pietós va enfonsar els seus dits a la ferida del seu amic Guifré el Pilós, que havia estat ferit en una terrible batalla. Amb els dits plens de sang, Lluís el Pietós va marcar amb quatre ratlles verticals vermelles l'escut groc del Comtat de Barcelona. I aquest ha estat el nostre escut des d'aquell dia.
Aquesta llegenda és encara avui l'explicació més popular de l'origen de Catalunya.

Com a defensa del territori, al llarg d’aquesta zona de frontera i durant els segles IX i X es van construir gran quantitat de castells i torres fortificades.
Actualment la majoria presenten un aspecte força diferent del que tenien en els seus orígens, ja que han sofert diverses modificacions al llarg dels segles. D’altres estan en ruïnes o bé no en queda cap vestigi.

Al llarg de dos matins hem fet un recorregut per la comarca de la Segarra per tal de visitar diversos castells que conformaven la Marca Hispànica.