La prehistòria a catalunya

Paleolític:
- L'home era caçador i recol•lector.
- Fabricava estris de pedra tallada, ós
o banya.
- Vivia formant petits grups, generalment en coves.
- Era nòmada, és a dir, es traslladava seguint a la seva principal font d'obtenció d'aliments (la caça).

Els humans prehistòrics pintaven algunes parets i sostres de les coves on vivien.
Aquest tipus de pintura s'anomena pintura rupestre.
Trobem gravats sobre la pedra, dibuixos i pintures.
Les pintures paleolítiques més importants es troben al sud de França i al nord de la Península Ibèrica, a la zona cantàbrica.
A Catalunya les coves amb més riquesa pictòrica són les de Cogul i les d'Ulldecona.

- L'home deixa de basar la seva font d'obtenció d'aliments en la caça, per esdevenir lentament un home que domina la pràctica de l'agricultura i la ramaderia.
- Millora la seva destresa en la fabricació d'estris de pedra, amb la progressiva adquisició de la tècnica del poliment.
- Poc a poc les agrupacions humanes es fan més grans.
- L'home esdevé sedentari i localitza el seu habitatge en assentaments fixes.
- L'home adquireix el domini en la fabricació d'estris de fang i ceràmica.

L'Edat dels Metalls

- L'edat dels metalls va començar en el quart mil•leni abans de Crist i va constituir l'última fase de la Prehistòria.
- El primer metall que es va utilitzar va ser el coure. El coure però, és un metall molt tou que no servia per a fabricar armes ni altres estris.
- La fundició del coure va coincidir a més a més amb el desenvolupament de la metal•lúrgia de la plata, l'or, l'estany i el plom.
- Edat del bronze. Del coure i l'estany n'obtenien el bronze, que resultava més resistent.
- El bronze va ser el primer metall que es va utilitzar extensament. Amb ell es podien fer armes i eines de treball.
- Edat del ferro. El ferro és un metall molt més dur i abundant que el bronze. Els pobles que primer van disposar d'armes de ferro van sotmetre fàcilment els que encara desconeixien aquest metall

• Milers d'anys han despullat els monuments megalítics del túmul de terra que els cobria. Més de 300 dòlmens s'escampen per Catalunya, com aquest de l'Empordà (la Cabana Arqueta, Espolla).
• Alguns pobles del final del neolític i de l'edat dels metalls van construir grans monuments de caràcter religiós i funerari. Aquests monuments són anomenats monuments megalítics, és a dir monuments construïts amb enormes blocs de pedra. N'hi ha de diverses menes, però els principals són els menhirs, els dòlmens i els cromlecs.
El menhir és una gran pedra clavada verticalment a terra. A vegades es troben menhirs l'un al costat de l'altre, formant alineaments.
El dolmen és format per dos grans blocs de pedra clavats verticalment a terra i un altre bloc col•locat damunt, horitzontalment
El cromlec és un cercle de monòlits. En els dels Països Catalans les pedres són sense treballar, no gaire grosses, i sovint encerclen dòlmens i tombes megalítiques

Jaciments arqueològics
La sierra d'Atapuerca, és un dels jaciments paleontològics més importants del món, situat a la provincia de Burgos i declarat recentment per la UNESCO Patrimoni de la Humanitat i que sens dubte, ha de ser considerat patrimoni comú de tots els europeus. Entre altres objectes de gran valor i interès, van ser trobades les restes del cap de l'Homo antecessor (Nen de la Gran Dolina), l'humà més antic trobat a Europa, de fa almenys 800.000 anys. La nova espècie és a prop de l'avantpassat comú dels neandertals (Homo neanderthalensis) i de la nostra pròpia espècie (Homo sapiens).
2004.Pierolapithecus catalanicus "Pau". (Catalunya, 2004 )
Quina és l'espècie clau a partir de la qual ens vam separar dels primats i vam començar a ser homes? Els paleontòlegs porten anys pentinant la terra a la seva búqueda. Ara unes restes apareguts a Catalunya i Indonèsia poden rivalitzar pel títol de "la baula perduda."
• Pierolapithecus catalanicus
• És "la baula perduda" que s'ha trobat a Catalunya.
• La seva aparició ha retardat el moment en que els grans simis i els homínids es van separar fa uns 13 milions d'anys. Es deconeix la seva capacitat cranial. ( 13 milions d'anys )